GARGANTUA I PANTAGRUEL

RABELAIS, FRANÇOIS

François Rabelais va néixer, probablement el 1483, a Chinon, i els poblets del Chinonais més propers de la seva mansió familiar de La Devinière són l'escenari de les peripècies de la «guerra Picrocolina», un dels assoliments còmics més importants d'una obra literària que és, entre moltes altres coses, la primera gran paròdia de les novel·les de cavalleria. Quan va morir, a París, el 1553, Rabelais havia conegut l'apogeu del Renaixement, les renovacions del pensament que tenen com a emblema el trasbals planetari de la revolució copernicana, les commocions de la Reforma protestant, i, a França, les lluites d'una monarquia modernitzadora aliada amb el poble contra la resistència feudal de l'aristocràcia. Va ser, doncs, en un clima de radical renovació social, política i moral que Rabelais va ser sacerdot i frare, però casat i pare de família, va exercir la medicina i va fer política com a secretari del cardenal Du Bellay. Amic i admirador d'Erasme i Thomas More, va ser sobretot un pensador i propagandista de l'humanisme renaixentista, i és en aquesta condició que va emprar una fenomenal capacitat humorística per connectar amb el públic i satiritzar l'immobilisme intel·lectual i polític, la pobresa moral, la intolerància i el fanatisme.